Programari Sobirà

Estàndards oberts, Programari Lliure, i l'Internet


Georg C.F. Greve
Free Software Foundation Europa (FSFE), President
escrit per contribucions substancials al primer FGI
[Versió en PDF, en anglès, 91k]

Introducció

Les qüestions de programari són qüestions de poder i donen forma de manera fonamental a les societats en què vivim. Fins i tot per a aquells que no han seguit temes de política digital abans, això va esdevenir evident incrementalment durant tota la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació de les Nacions Unides (CMSI). Dues preguntes fonamentals caracteritzen aquest camp de batalla: Qui controla les vostres dades? Qui controla el vostre ordinador?

La primera pregunta es resol generalment al voltant dels estàndards oberts i, particularment, de com s'han de definir i defensar. Tots els jugadors en el camp parlen a favor dels estàndards oberts, però alguns d'ells voldrien que aquest terme s'entengués de manera que encara controlin les vostres dades i retinguin el poder de bloquejar els competidors a voluntat.

La segona pregunta ha estat una de les controvèrsies clau durant la CMSI, va ser altament controvertida durant el WGIG, i encara és controvertit durant el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Aquesta qüestió és sobre els models de programari, privatiu contra lliure, i en el context de la CMSI s'ha polaritzat estranyament entre l'ànim de lucre i sense ànim de lucre.

Això pot haver passat degut a la situació específica que les grans multinacionals del programari privatiu van seguir la CMSI intensament mentre que els grans proveïdors multinacionals de Programari Lliure generalment no hi van participar i per tant no hi van ser representats al CCBI. [1]

Estàndards Oberts

Havent-se pres ja des de fa uns quants anys com a comuns en la indústria de les tecnologies de la informació, els Estàndards Oberts només recentment s'han posicionat en el centre de de la política pública. Un dels llocs on això va passar és durant la CMSI, i serà d'una importància majúscula al Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Però, per què són tan importants els Estàndards Oberts?

Rerefons dels formats

Tots els ordinadors emmagatzemen i transmeten informació de manera codificada. Les codificacions solien ser representacions molt simples on certs valors numèrics expressaven un cert caràcter, per exemple. I mentre que la seva complexitat s'ha incrementat ràpidament amb la potència i complexitat dels ordinadors, sempre s'apliquen certes regles bàsiques.

La primera regla important és que qualsevol elecció de codificació és arbitrària, i no una elecció natural. El número 33 pot representar la lletra «a» o la «z» depenent de la convenció per a aquest estàndard. No hi ha cap manera correcta de fer això, només hi ha maneres possibles.

La segona regla important és que un cop les dades s'han codificat en un cert format, només es poden llegir amb programari que implementi aquest format, i l'implementi exactament. Fins i tot, petites desviacions de les convencions del format causaran fàcilment una corrupció massiva de les dades. Un exemple habitual, que normalment no provoca gaires danys, és la pèrdua del format en programes de processament de text. En el pitjor dels casos, les dades poden ser irecuperables.

Formats i la fallida del mercat

Des d'un punt de vista del mercat, una situació com aquesta generalment comporta una fallida del mercat: els clients que desen les seves dades en un format es troben ràpidament incapaços d'escollir un altre proveïdor que pugui implementar el mateix format, o pugui implementar-lo prou bé. Si l'única manera de migrar és perdent anys de dades, hi ha una lligadura molt efectiva del proveïdor que pràcticament fa impossible la possibilitat d'escollir programari d'acord amb els seus mèrits.

Addicionament, els forts efectes de xarxa dominen el món actual dels ordinadors. Si una empresa ha invertit fort en una infraestructura d'escriptori en el passat i aquesta infraestructura usa certs protocols de comunicacions, s'enfronten a dues alternatives: agafar només aquest programari que implementa aquests protocols perfectament o deixar de banda la inversió i reemplaçar la infraestructura sencera, òbviament amb una alta inversió addicional.

Un altre proveïdor que vulgui introduïr-se en aquest mercat s'enfronta amb una situació similar a la d'algú que es trobi en una habitació amb gent que parla un idioma estranger, sense cap diccionari ni ajuda sintàctica disponible. Els idiomes humans són col·leccions de decisions arbitràries com els formats d'ordinador i els protocols. No hi ha cap raó natural inherent per a anomenar taula a una taula, o anomenar cadira a una cadira. Per a algú que no parli aquest idioma i sense un diccionari o almenys algú que li vulgui explicar l'idioma, esdevé molt difícil la comunicació.

En tecnologies de la informació, alguna gent ha estat capaç d'endevinar informació sobre aquests protocols i formats de fitxer simplement mirant com altres usen aquest llenguatge. D'això se'n diu anàlisi de protocol i d'alguna manera han ajudat a mitigar les influències negatives de les sistemàtiques explicades.[2] També és aquesta la raó per la qual alguns proveïdors dominants comencen a usar criptografia en els seus protocols, prevenint l'anàlisi de protocols en el futur.

Implicacions de la Política Pública

Tot això és òbviament un problema major per a la política pública per diverses raons i se n'ha parlat en diversos fòrums, per exemple al Parlament Danès per a la seva moció B 103[3] en la qual s'elaboren les següents raons.

Política d'obtenció saludable

Òbviament, no és sostenible fer inversions que esdevindran subjectes als efectes explicats abans. No hi ha virtualment cap mercat ni un sol proveïdor en posició d'obviar tota la inversió. Com que això no està en línia amb els principis d'eficiència i d'obtenció de sostenibilitat del sector públic, aquestes situacions s'han d'evitar.

Protegir la democràcia dels efectes de xarxa

Els mateixos efectes de xarxa que es descriuen més amunt tenen lloc quan el programari necessita comunicar-se amb els ciutadans. Només els ciutadans que escollin el subministrador únic que implementa el protocol privatiu es podrien llavors comunicar amb la seva administració, violant el principi bàsic que els ciutadans siguin capaços de comunicar-se amb llibertat amb els seus governs. Usar formats i protocols privatius els forçaria a entrar en el mateix cercle viciós d'inversió i perills incrementals explicats abans.

Assegurar la lliure competència

Una situació com aquesta és òbviament contrària als principis de competència i mercats oberts i portarà ràpidament a una concentració del mercat i a un ofegament de la innovació. Com que això és contrari als objectius de qualsevol govern, els subministraments governmentals haurien de donar suport a mercats oberts i competitius.

Combinant efectes, assegurant l'accessibilitat

Amb mires a obtenir una administració més eficient, molts ajuntaments i diferents parts de l'administració comencen a unificar els recursos. Si això s'intenta amb formats privatius, normalment vol dir que, a no ser que totes les parts ja usin el mateix programari, es perdrà una inversió significativa d'una o de més administracions.

A més, s'han de tenir en compte els dret de la gent amb discapacitats, que poden tenir requisits especials en programari que la implementació d'aquell format privatiu pot no complir. En aquesta situació, no hi haurà la possibilitat que la gent amb discapacitats es comuniquin amb els seus serveis governamentals.

Perspectives comercials i polítiques

Finalment, hi ha fortes qüestions polítiques amb l'emmagatzematge de dades en formats privatius. Què passa si aquestes dades esdevenen inaccessibles en el futur degut a problemes amb aquest subministrador en particular? Pot un govern refiar-se cegament i sense alternativa en la bona fe de qualsevol entitat comercial singular?

Aspectes comercials de llarg termini

També, juntament amb tot l'explicat, l'increment de l'oferta i la llibertat d'escollir en un mercat obert aportarà beneficis addicionals a llarg termini.

Què és un Estàndard Obert?

Hi ha diverses definicions de què ha de ser o no ha de ser considerat un Estàndard Obert. La ja mencionada moció danesa el descriu com a:

Aquesta és relativament similar a la definició d'un Estàndard Obert per la Comissió Europea en el seu Marc d'Interoperabilitat Europea.[4]

Ambdues definicions van ser criticades pels proveïdors que s'aprofiten comercialment dels cicles de dependència explicats abans, així com les organitzacions que representen els seus interessos. L'argumentació habitual per a aquestes crítiques està generalmet orientada per les línies de patents que es van concedir sobre aquell format o protocol, i perquè el propietari de la patent pot escollir de generar profits de la llicència. L'eufemisme del dia per a això sol ser venda de llicències «Raonable i No Discriminatòria» (RIND).

Això no és més que un eufemisme perquè les patents són, per la seva natura, monopolis limitats concedits per llei a una entitat singular. Aquesta entitat tindrà sempre l'última paraula en qualsevol disputa, i de fet hi ha molts casos de formats i protocols que es coneixen en teoria, però que romanen privatius degut a problemes de patents.

Que tots els altres proveïdors que no tenen la patent estiguin en una posició igual de dolenta sembla, de fet, no discriminatori, però no canvia fonamentalment la balança de poder de la situació.

Tots els formats i protocols són fonamentalment arbitraris per natura, però s'han de seguir precisament per tal que les dades emmagatzemandes a dins es puguin recuperar.

Els Estàndards a la pràctica

En teoria, les definicions de la Unió Europea o el Parlament Danès haurien de ser suficients per a definir un Estàndard Obert. A la pràctica, les coses s'han demostrat més complicades perquè la situació amb els formats privatius descrita abans és immensament favorable per al proveïdor en control d'aquell programari.

De manera que, al final, un proveïdor privatiu amb una certa quantitat de penetració de mercat té un incentiu econòmic per a violar l'Estàndard Obert i fer que es torni un de privatiu de facto. Això, de fet, ha passat repetidament en la història. La investigació antimonopoli de la Comissió Europea contra Microsoft proporciona testimoni de com la desviació d'un Estàndard Obert (CIFS, el ''Common Internet File System'') va permetre Microsoft aprofitar l'avantatge del seu monopoli d'escriptoris en una quasi total dominació en el mercat de servidors de treball en grup. Això s'ha provat tant profitós que Microsoft sembla més inclinat a pagar milers de milions en multes que aturar aquesta pràctica.[5]

Sovint, això també es fa canviant lleugerament la implementació de maneres que siguin difícils de traçar o es poden debatre dins dels límits de la interpretació humana, però assegurant-se que les implementacions d'altres proveïdors no s'integrin correctament. L'incentiu econòmic és enorme per a les empreses privatives que superen un cert llindar de mida.

Com mantenir un Estàndard Obert

L'única manera de prevenir aquesta mena de coses sembla que és afegir un criteri més a les definicions d'abans: «L'estàndard ha de tenir almenys una implementació en Programari Lliure i totes les implementacions que vulguin complir amb l'Estàndard Obert s'han d'assajar regularment amb la implementació o implementacions en Programari Lliure, que actuen com a base comuna de referència.».

Com que el Programari Lliure[6] es defineix, entre d'altres maneres, per la llibertat d'estudiar la seva implementació, això permet tots els actors del mercat d'estudiar la referència base comuna no només en llenguatge d'especificació, sinó també en llenguatge, i els assajos regulars amb aquesta base poden ajudar a limitar les desviacions de l'Estàndard Obert.

El Programari Lliure també proporciona les llibertats d'ús, modificació i distribució, per consegüent, la majoria de proveïdors també poden incloure simplement aquesta implementació en el seu propi programari, reduint així les barreres d'interoperabilitat.

De manera que, encara que en teoria no hi ha cap connexió entre els Estàndards Oberts i el Programari Lliure, a la pràctica el Programari Lliure esdevé un component necessari per a mantenir uns Estàndards Oberts contra l'incentiu econòmic de privatitzar o desviar-se d'un Estàndard Obert.

Els Estàndards Oberts i la CMSI/FGI

Un bon exemple d'això és internet. Abans que internet esdevingués el que és ara, hi va haver diversos intents d'establir alguna cosa similar. Per què internet va tenir èxit? Perquè les implementacions dels protocols bàsics d'internet, com el TCP/IP, eren Programari Lliure i, consegüentment, disponibles igualment per a tothom.

La World Wide Web va repetir aquesta història quan en Tim Berners-Lee va eliminar totes les patents dels protocols i formats, i es van implementar en Programari Lliure. Més del 60% del llocs web funcionen amb Apache, un dels molts servidors web de Programari lliure.

Tristament, el llenguatge sobre Estàndards Oberts adoptat en la CMSI i subsegüentment usats en l'FGI podria no ser suficient per a construir alguna cosa com internet. Els formats i protocols sota aquesta definició poden ser subjectes a tots els efectes elaborats abans.

Així que és important que el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) superi aquest llenguatge insuficient i treballi en un autèntic consens internacional que protegeixi internet de «l'horror de la privatització» en tots els seus protocols i formats. Els estàndards són blocs de construcció essencials d'internet -s'han de mantenir per tal que internet no caigui víctima d'el síndrome de la torre de Babel.

Programari Lliure

La connexió pràctica entre el Programari Lliure i els Estàndards Oberts ja s'han elaborat, però hi ha altres qüestions genuïnes del Programari Lliure, que no tenen una connexió directa amb els Estàndards Oberts. Aquestes són qüestions de model de programari i, finalment, del control sobre el nostre propi ordinador.

El Programari Lliure és programari que dóna tots els usuaris i desenvolupadors les següents quatre llibertats:

És important de fer notar que qualsevol d'aquestes activitats pot ser comercial. De fet, hi ha grans empreses internacionals per a les quals el Programari lliure és un negoci molt profitós, IBM, SUN i HP entre elles.[7]

La diferència de models de programari

De manera que comercialment no hi una línia divisòria entre programari lliure i privatiu. En l'última abstracció, la qüestió dels models de programari deriva en una pregunta fonamental: Qui té el control sobre el programari que s'executa al nostre ordinador?

Amb el programari privatiu, aquest és sempre i exclusivament el propietari del programari. El propietari de l'ordinador generalment obté alguns permisos per a certs propòsits, però aquests normalment es poden revocar i l'usuari mai té ni controla el programari de cap manera significativa. Amb el Programari Lliure, l'usuari està al càrrec i controla el seu propi programari.

Aquest canvi de poder de «un sobre tota la resta» a «cadascú sobre ell mateix» afecta fonamentalment com funciona l'economia nacional, les empreses, la ciència, l'educació, la política i la societat en el seu conjunt. Una elaboració completa d'aquests aspectes estaria més enllà de la intenció d'aquest article, així que ens limitarem a uns pocs aspectes seleccionats de governació i sobirania.

Una qüestió de control

Malgrat que sembla una òbvia falsedat, hi ha la creença amplement comuna que l'usuari controla el seu ordinador. En realitat, només el programari és qui controla l'ordinador, agafant algunes indicacions de l'usuari si està programat així. Aquesta és una distinció fonamental, perquè deixa clar que només controlant el programari poden controlar els usuaris el que realment fan els seus ordinadors.

Hi ha molts exemples de programari que ho fan secretament, i sense el coneixement de l'usuari. Un exemple recent inclou una peça de programari que ve amb els CD de SONY i que informa SONY cada cop que s'escolta el CD, i en quina màquina. Tot això passava sense signes visibles a l'ordinador, i sense cap informació ni acceptació per part de l'usuari. De fet, l'usuari va ser falsament informat per SONY que això no passava fins que algú va ser capaç de provar que el que deien no era cert.[8]

Hi ha històries semblants per a diverses solucions de programari privatiu, incloent-hi programari de col·laboració i conferència que deien que era segur i altament xifrat i segurament usat per governs per a activitats confidencials per tot el món.

Com que no hi ha cap manera de conèixer amb seguretat què fa el programari a no ser que tingueu el control complet sobre ell, l'Agència Alemana per a la Seguretat en la Tecnologia de la Informació (BSI) té una recomanació pel Programari Lliure.[9] De fet, les ambaixades alemanes de tot el món estan connectades en xarxa amb el Govern Alemany mitjançant Programari Lliure, usant la caixa SINA, basada en GNU/Linux.[10]

Qüestions de mandat polític

Encara que hi ha hagut un moviment considerable sobre aquest assumpte, els Estàndards Oberts a l'administració pública encara siguin una rara excepció. I en el món privatiu, que encara és la norma de molts governs, generalment només un subministrador pot proveir programari capaç d'accedir a aquestes dades i processos. Així que, efectivament, molts dels processos governamentals i de l'administració estan controlats per programari que al seu torn el controla un sol subministrador sobre el qual el govern no té cap control significatiu.

El Programari Lliure és l'única manera d'assegurar que els governs controlin realment les seves pròpies dades i processos, incloent-hi les infraestructures crítiques. El Programari Lliure també evita l'abans mencionat «horror de la privatització» sobre els Estàndards Oberts: no hi ha cap profit en això, ja que generalment qualsevol subministrador pot subministrar o mantenir aquella solució.

Només el Programari Lliure és autèntic Programari Sobirà.

El Programari Lliure i la CMSI/WGIG/FGI

El Programari Lliure i internet van de la mà. El Programari Lliure va ser crític per a fer internet possible, i de fet el Programari Lliure continua donant forma i fent funcionar internet. Al mateix temps, el Programari Lliure i els seus representants han estat exclosos del WGIG i els processos d'FGI fins el moment.

Si el Fòrum pel Govern d'Internet ha d'esdevenir un fòrum realment inclusiu per a discutir assumptes relacionats amb internet, el Programari Lliure i els seus representants s'hi han d'incloure en tots el fòrums rellevants i a tots els nivells polítics de l'FGI. D'altra manera, hi ha la possibilitat que la gent que actualment continuen construïnt internet simplement se'n vagin a fer les seves discussions a un altre lloc.


[1] Alguna gent veu que els dos assumptes estan connectats, altres argumenten que sempre s'haurien de tractar separadament. Com quedarà clar més endavant, els dos assumptes no estan de fet connectats en teoria, però tenen una connexió a la pràctica. Per tal d'entendre això, és important considerar-los primer aïllats i individualment.

[2] Així és com l'OpenOffice (http://www.openoffice.org) va assolir la seva habilitat de llegir generalment la majoria de documents escrits amb Microsoft Word, per exemple, o com el programari Samba (http://www.samba.org) esdevé capaç de reemplaçar grans parts de les funcionalitats dels servidors de treball en grup de Microsoft.

[3] http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm

[4] http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html

[5] http://fsfeurope.org/activities/ms-vs-eu/

[6] Per a una definició completa i concisa de Programari Lliure, si us plau consulteu la «Referència de les Essències del Programari Lliure» també disponible a les contribucions substancials de l'FGI.

[7] Una definició més completa i elaborada de Programari Lliure i una clarificació dels malsentesos estan disponibles a la «Referència de les Essències del Programari Lliure» i també al full de les contribucions substantials de l'FGI.

[8] http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html

[9] http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm

[10] http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm