Què és el programari lliure?

Lliure en Programari Lliure es refereix a la llibertat, no al preu. Es ve usant amb aquest significat des dels anys 80 i la primera definició completa documentada sembla que és el Butlletí GNU, vol. 1 núm. 1, publicat el gener de 1989. Concretament, el Programari Lliure està definit per quatre llibertats:

Aquestes llibertats són drets, no obligacions, malgrat que respectar aquestes llibertats per a la societat pot obligar l'individu, de vegades. Qualsevol persona pot escollir no fer-ne ús, però també pot fer ús de totes elles. Particularment, s'ha d'entendre que el Programari Lliure no exclou l'ús comercial. Si un programa no permet l'ús comercial i la distribució comercial, no és Programari Lliure. De fet, un número creixent d'empreses basen el seu model de negoci completament o almenys parcialment en Programari Lliure, incloent-hi alguns dels més grans venedors de programari privatiu. El Programari Lliure permet donar ajuda i assistència de manera legal, no ho fa obligatori.

Terminologia

Sembla que l'anglès sigui l'única llengua en la que hi ha una forta ambigüitat entre llibertat i preu. Quan es tradueix a d'altres idiomes, Free Software es converteix en «logiciels libre» en francès, «software libre» en espanyol, «software libero» en italià, «Fri Software» en danès o el que sigui el terme equivalent en la llengua local que fa referència a la llibertat.

Codi font obert

El 3 de febrer de 1998, arran de l'anunci de Netscape del llançament del seu navegador com a Programari Lliure, un grup de gent es trobava a Palo Alto, a Silicon Valley, i va proposar de començar una campanya de màrqueting de Programari Lliure usant el terme «Codi font obert (Open Source)». L'objectiu era cercar una comercialització ràpida del Programari Lliure i l'acceptació del Programari Lliure per part de les empreses i les entitats de capital risc de l'emergent nova economia. Per tal d'aconseguir-ho, van prendre la decisió conscient de deixar de banda tots els temes a llarg termini (com ara la filosofia, l'ètica i els efectes socials) relacionats amb el Programari Lliure, pensant que aquests són obstacles a l'acceptació ràpida per part de l'economia. Van proposar centrar-se només en els avantatges tècnics1.

Sovint usat de bona voluntat referint-se al que vol dir Programari Lliure, el terme «Open Source» - originalment definit com el mateix que el Programari Lliure en termes de llicències i implementació, ha rebut un ús més ample. Actualment, s'usa regularment per a tot, tant Programari Lliure com l'altament privatiu «Governmental Security Program» (GSP) de Microsoft2.

Libre Software

Quan la Comissió Europea va començar a tractar el Programari Lliure regularment, van mirar d'evitar l'ambigüitat de l'expressió anglesa «Free Software» i els malentesos d'«Open Source» alhora, la qual cosa va portar a l'adopció d'un tercer terme que ha sortit ocasionalment des de l'any 1992: «Libre Software». Aquest terme ha provat resistència a l'ús abusiu i encara s'usa de manera idèntica a «Free Software». Així que podria ser una solució per a aquells que temen ser malinterpretats quan parlen anglès.

Referències

  1. Per a referència, vegeu la OSI FAQ: De quina manera estan relacionats l'«open source» i el «programari lliure»? L'Open Source Initiative és un programa de màrqueting per al programari lliure. És un llençament per al «programari lliure» en terrenys sòlids i pragmàtics més que demagògia ideològica. La substància guanyadora no ha canviat, l'actitud de pèrdua i el simbolisme sí.
  2. En aquest programa on els governs i les organitzacions intergovernamentals paguen sumes substantials per a poder donar un cop d'ull superficial a algunes parts del codi de Windows a dependències especials de Microsoft. Això pot augmentar la «sensació de seguretat» però és essencialment inútil - especialment perquè no poden saber si el que miren és el que tenen als seus ordinadors. I, per suposat, no els dóna cap llibertat.