Aquest projecte es va suspendre. Les planes es conserven per motius històrics.

APRIL i l'FSF França van organitzar un grup de treball el 7 de gener de 2002. La idea original és de Pierre Jarillon (president d'ABUL). L'objectiu és que la UNESCO classifiqui el Programari Lliure com a herència cultural mundial.

Per què? Primer heu d'entendre que això beneficiaria la comunitat del Programari Lliure, però també la humanitat en el seu conjunt. El Programari Lliure no és només una qüestió de ciència informàtica, tècnica o fins i tot de llicències. És una qüestió de llibertat, igualtat i fraternitat. Llibertat de copia, d'estudi, de modificar i de redistribuir programari i documentacions. De la mateixa manera, drets iguals per a cada usuari, sense discriminació. Fraternitat, perquè parlem de compartir i d'ajuda mútua. Encara més, el Programari Lliure ja és part de l'herència de la humanitat, de fet. Intentem obtenir el reconeixement de la UNESCO. Els valors previs són comuns a la comunitat del Programari Lliure i a la UNESCO.

Ara mirem què podria esperar la comunitat d'aquest reconeixement. Primer, un fort suport, perquè la UNESCO és una organització important, amb un aura important. Donaria un gran reconeixement al Programari Lliure, i una difusió molt gran. Gairebé una promoció planetària. Finalment, donaria una protecció legal al Programari Lliure (via els serveis legals de la UNESCO), contra les amenaces.

Començarem pels arguments ètics/filosòfics. Hem parlat prèviament sobre els valors de llibertat, igualtat i fraternitat, sobre la nostra filosofia que és beneficiària per a la humanitat en el seu conjunt. Afegim també el valor de transparència, que preval a la nostra comunitat. Finalment, penseu que només el Programari Lliure es pot considerar una herència mundial. «Per a servir la humanitat amb programari, el programari ha de ser lliure, perquè el programari pertany al coneixement humà. El programari privatiu no pertany al coneixement humà.» (Richard M. Stallman, fundador del projecte GNU i president de la Free Software Foundation).

Ara, els arguments socials. És una qüestió d'ajuda mútua i de compartició de coneixement. Per a posar les eines (i molt més que eines) a disposició de tothom. Sembla que coincideix amb els valors de la UNESCO. El Programari Lliure promou una situació on ningú no limita la llibertat dels altres. Ningú no us prohibeix copiar-lo, usar-lo, modificar-lo o redistribuir-lo, ningú no us encadena. Afegim que el Programari Lliure permet un desenvolupament més ràpid per als països en desenvolupament (no només ells, també és cert per a altres països). També permeten la protecció de cultures i una major facilitat d'ús, degut al suport multilingüe.

Arguments tècnics? El Programari Lliure ja està provat (estabilitat, funcionalitats, etc). També és essencial en el camp de la seguretat informàtica, perquè és l'únic que dóna transparència i verificació, en un camp on no hi pot haver una confiança cega en aquest o aquell editor de programari. Internet seria molt diferent del què és ara sense el Programari Lliure (el 60% dels servidors web, grans parts de servidors de correu o DNS, etc) i la Xarxa hauria crescut menys sense ell. El Programari Lliure dóna continuïtat: no us quedareu bloquejats per la desaparició d'un editor o atrapat en la cursa de versions («ho sento, a la versió N-1 ja no se li dóna suport i res no funciona sobre ella, i heu de canviar tot el vostre maquinari per a usar la versió N, els fitxers de la qual no són compatibles amb la versió N-1»). Finalment, el Programari Lliure va de benefici de la feina ja feta, no de la reinvenció de la roda, «assegut a les espatlles dels gegants» (un hi pot veure més lluny).

Què passa amb la independència? Primer, hi ha la independència dels governs. No només votants o ciutadans per a satisfer, o dates d'eleccions per a decisions confuses. Segon, la independència de les empreses. No només vendes, consumidors o accionistes. Finalment, la independència dels partits polítics. I no la frenètica persecució del benefici econòmic per sobre de tota la resta, cap obligació de treure versions sense acabar. Fins i tot si un govern, una empresa o un partit desenvolupa un programari lliure, les llibertats de l'usuari estan protegides i tothom pot portar el projecte a la seva manera, si cal.

I ara, els fets: el Programari Lliure ja és part de l'herència mundial, com s'ha dit abans. I té nombrosos suports de governs, associacions, firmes, i més i més usuaris. Fins i tot la UNESCO té un portal de Programari Lliure i en lidera accions a Latinoamèrica.

Líder del grup: Benoît Sibaud (bsibaud@april.org)