Les patents de programari poden reduïr la demanda antimonopoli a l'absurd

El CEO de Microsoft, Steven Ballmer, és un home savi. Parlant de programari lliure, va dir a Forbes a finals de març "No estic dient que no sigui una competència real. Potser el món té exactament allò que vol. Ens té movent-nos ràpidament i durament, mantenint baixos els nostres preus". Parafrasejant: el Programari Lliure és bo mantenint la innovació a Microsoft i no deixant-los pujar els seus preus arbitràriament.

A més és honest, prou honest almenys per a admetre que vol litigar contra el Programari Lliure si l'empresa no pot suportar la lliure competència. A la mateixa entrevista diu: "... hi ha experts que diuen que Linux viola la nostra propietat intel·lectual. Jo no en faré cap comentari. Però per si aquest és el cas, per suposat els nostres accionistes mereixen que tinguem una estratègia". En definitiva, el missatge sembla ser: "La competència amb el Programari Lliure ha esdevingut inconvenient per a nosaltres. Per això, cal que tornem a tenir el control -per qualsevol mitjà".

Malauradament, el senyor Ballmer no és tant precís en el seu llenguatge com hauria de ser: no hi ha cap terme legal anomenat "propietat intel·lectual" -enlloc del món. Per comptes d'això, hi ha termes legals a tot el món com els drets d'autor, les marques registrades i les patents de programari. Sembla bastant improbable que el senyor Ballmer es refereixi aquí als drets d'autor i a les marques registrades. De fet, sembla referir-se a les patents de programari.

Tot un cop, en la nostra opinió, contra la visió del fundador de Microsoft Bill Gates al 1991: "Si la gent hagués entés com es concedirien les patents quan es van inventar les idees d'avui dia i haguessin demanat de patentar-les, la indústria estaria avui aturada." El senyor Gates mateix va descriure aquest canvi al 1994: "La solució és patentar tant com podem. Una futura nova empresa sense patents pròpies es veurà forçada a pagar el preu que vulguin imposar els gegants. Aquest preu podria ser alt. Les empreses establertes tenen interès a excloure futurs competidors."

Seguint aquesta estratègia, Microsoft va demanar -i se li van concedir- milers de patents per tot el món, incloent-hi Europa. Com que Europa encara no té una base legal per a patents de programari, el gegant ha estat pressionant intensivament en favor d'una base legal aquests últims anys -per exemple "donant suport" a les antigues presidències irlandesa i holandesa de la Unió Europea. Evidentment, Microsoft vol invertir totes les seves pressions en les seves campanyes de suport a les patents de programari per a guanyar-hi diners, mentre especula sobre que GNU/Linux infringeix la "propietat intelectual" de Microsoft: Microsoft és ben coneguda per difondre por, incertesa i dubte sobre el Programari Lliure. El seu objectiu és que els usuaris no inverteixin en la seva llibertat.

Per tal de defendre les llibertats dels usuaris -que és l'objectiu de la Comissió Europea quan demanda Microsoft a la Cort Europea de Primera Instància-, molts negocis, petits o grans, usen les seves xarxes regularment amb una barreja de màquines GNU/Linux, Unix i Apple d'un costat i de Windows de l'altre. La comunicació funciona bé dins d'aquests dos móns, però no entre ells. Aquí, la cooperació falla -no degut a cap força de la natura, sinó simplement a que Microsoft no vol que Windows l'entenguin altres sistemes operatius.

D'aquesta manera, la monopolista Microsoft roman amb el control de la màquina individual així com la xarxa corporativa. El 2004, la Comissió Europea va decidir que Microsoft havia danyat la competència a Europa i va demanar l'empresa de publicar la informació d'interoperabilitat amb Windows, per tal de restaurar unes condicions justes en el mercat. Aquesta informació per a la interoperabilitat és similar a les regles de gramàtica i ortografia en els idiomes. La Free Software Foundation Europa ha estat admesa com a tercera part a la vista i ha donat suport a la Comissió Europea des que va començar la demanda en 2001.

Sembla que la demanda és mes que simplement control·lar certs mercats informàtics -es tracta del model de negoci de l'empresa. L'alemanya "Handelsblatt" va informar que el cas colpeja l'artèria caròtida de l'empresa: el 80 per cent del volum de l'empresa i tots els seus beneficis depenen de Windows i la seva suite ofimàtica Això és perquè els usuaris estan tan contents amb el programari de Microsoft? O són -degut als ben coneguts efectes de bloqueig- incapaços de desempallegar-se de les puces que van agafar quan estaven despistats?

Sembla que Microsoft temen per això últim, sinó no necessitaria tiranitzar els seus clients d'aquesta manera i podria simplement complir amb la llei europea. El mercat d'accions sembla tenir por del mateix: Bloomberg va informar que després que l'FSFE demanés Microsoft de complir amb les autoritats europees, els preus del gegant a la borsa van baixar d'un 0,2 per cent. Que els passaria si la Comissió Europea els forcés de fet a publicar la seva informació per a la interoperabilitat?

Tot plegat, si prenem Microsoft i els seus analistes com a fonts fiables podem concloure: mantenir el seus clients blocats i addictes a Windows és l'eix de l'èxit futur de tota l'empresa. Però tard o d'hora, almenys MS Office deixarà de continuar oferint el retorn d'inversions del 80 percent que donava abans. Per aquesta raó, Microsoft haurà de trobar mercats emergents com la seguretat, la cerca a l'escriptori, successors als codis de barres RFID, o veu sobre IP (VoIP), per a mantenir addictes els seus clients. I ara la Comissió Europea vol que Microsoft deixi aquest mètode de negoci "aprovat"? Simplement impensable! L'empresa pagarà de gust la multa fins a un màxim de dos milions d'euros per dia de la seva caixa petita -fan molts cops aquesta quantitat cada dia amb el seu monopoli. Per contra, estan molt més preocupats per la seva imatge embrutada per les contínues aparicions als mitjans de comunicació mundials.

L'única manera de fer que l'empresa compleixi amb la llei sembla que és la d'incrementar les multes considerablement. Però fins i tot si es forcés l'empresa a publicar la informació en qüestió, Microsoft encara espera preservar la seva dominació al mercat -amb l'ajuda de Charlie McCreevy, Comissionat en càrrec del Mercat Intern i Serveis de la Unió Europea. McCreevy era ministre de Finances d'Irlanda i després va anar a la Comissió de Barroso des del començament al 2004.

En aquest nou càrrec, McCreevy lluita molt dur per les patents de programari -argumentant que el "programari com a tal" hauria de ser impossible de patentar fins i tot en el futur. Potser hauríem de dir al senyor McCreevy que qui paga més taxes a Irlanda -Microsoft- no està interessat en les patents de programari pels ratolins que ven l'empresa, sinó per la informació d'interoperatibilitat que ha patentat. Amb el suport de McCreevy, les patents de programari poden resucitar de la mort al 2006 -amagades com a "patents de comunitat". La consulta pública de la Comissió Europea sobre la política europea de patents finalitza el 12 d'abril de 2006.

En una recent taula rodona a Brussel·les, l'FSFE va preguntar en Francisco Mingorance, Director de Política Europea de la Business Software Alliance, pel "caràcter innovador" i la "contribució tècnica" (les premises per a obtenir una patent) de la informació per a la interoperatibilidad amb Windows. Encara esperem una resposta.

L'efecte combinat de la pressió de la Comissió per remeis antimonopoli d'una banda, i simultàniament permetre la legalització de la pràctica corrent de registrar les patents de programari, seria autoderrotar-se. Acabaríem amb la Comissió aplicant amb èxit remeis antimonopoli, dels quals la competència no es beneficiaria, perquè la mateixa Comissió hauria privat "amb èxit" al mercat de qualsevol oportunitat d'usar tecnologies rellevants, ja patentades.

Jonas Öberg
Vicepresident
FSFE.

Carlo Piana
Advocat
Studio Legale Tamos Piana & Partners,
Milà, Itàlia