Patents de programari a Europa

[Introducció | Rerefons | Estatus | Lectures addicionals]

Què són les patents?

La idea de patents es remunta a les monarquies medievals que van concedir drets i privilegis en forma de cartes obertes (en llatí «litterae patentes») amb el seu segell real. Aquestes patents sobre procediments per a fer vidre, per exemple, es concedien generalment en la mesura en què aquestes habilitats s'ensenyaven a altri.

Després, els governs democràtics van prendre el lloc dels monarques, però la idea bàsica ha romàs igual: es concedia un monopoli limitat per a certs invents o processos a canvi de fer públic aquest invent o procés. D'aquesta manera, altres poden aprendre d'això i desenvolupar nous invents i processos més avançats.

El principi subjacent de les patents i la seva justificació és que són monopolis que els concedeix la societat per bé del benefici social.

Què són les patents de programari?

El programari mateix és lògica implementada. Consegüentment, les patents de programari són monopolis concedits sobre lògica implementada. És important d'entendre que aquests monopolis no són sobre la implementació mateixa, que ja està coberta pels drets d'autor, sinó sobre la lògica subjacent de la implementació.

Per consegüent, una patent de programari manifesta un monopoli sobre mètodes de càlcul específics, com són les lleis matemàtiques, regles lògiques i processos de negoci propietat d'empreses, traient efectivament a la societat el seu coneixement per al creixement.

Els efectes d'això poden ser dramàtics. No només cada programa té literalment milers d'idees que poden ser subjecte de patents de programari: mentre que les patents en altres camps normalment no arriben lluny fora del camp pel qual es van concedir, les patents de programari afecten totes les àrees i aplicacions de programari per igual.

Com que el programari mateix esdevé incrementalment un factor determinant, les patents de programari tenen un abast increïble i cobreix més o menys totes les àrees de l'economia i la societat.

Les patents de programari afecten la indústria elèctrica tant com afecten les empreses d'assegurances. Perjudica les empreses de TI com IBM i instituts de recerca com Fraunhofer. Fins i tot són dolentes per a la salut.

Per una bona raó, la Convenció Europea de Patents (publicada el 1973) estableix explícitament que el camp dels programes d'ordinador, és a dir, el programari, està exclòs de la patentabilitat.

Les patents de programari són perjudicials per a la innovació, l'economia i la societat, de manera que no tenen justificació.

Per què ningú les voldria tenir?

Les patents de programari es van veure com a una eina convenient per part de grans empreses dels Estats Units per a defendre's contra la competència:

"Si la gent hagués entès com es concedirien les patents quan la majoria de les idees d'avui dia es van inventat i algú n'hagués demanat les patents, la indústria avui estaria completament aturada. [...] Una iniciativa futura que no tingui patents es veurà forçada a pagar qualsevol preu que els gegants vulguin imposar. Aquest preu pot ser alt: les empreses establertes tenen interès a excloure els futurs competidors."

S'ha d'entendre que mentre que el preu de les patents de programari el paguen totes les empreses, grans i petites, les més grans poden permetre's pagar el preu una mica millor, ja que tenen les butxaques més fondes. A més, creuen que el preu val la pena per a espolsar-se la competència.

Ja que paguen el preu pel sistema, òbviament, volen veure el retorn de la inversió, que és pel què està particularment la Business Software Alliance (BSA), un grup de pressió per a grans empreses americanes sense involucrament europeu, que ha estat pressionant fortament per l'adopció de les patents de programari per part d'Europe.

Europa com a regió encara està en avantatge respecte dels EUA en termes d'indústria de TI ja que està lliure de la càrrega de les patents de programari que els Estats Units s'han imposat ells mateixos.

Les petites i mitjanes empreses han fet d'Europa un concursant central en la innovació, mentre que en els EUA, el desenvolupament innovant del programari està limitat a uns pocs monopolistes.

L'Oficina Europea de Patents (OEP)

Un altre grup que es beneficia de les patents de programari són els advocats de patents, perquè els advocats de patents calen per a sol·licitar una patent, per a concedir-la i per a defendre una patent al jutjat. Des de la seu perspectiva, les patents de programari ofereixen una àrea de patentabilitat quasi il·limitada sense la necessitat de desenvolupament o recerca.

Un dels llocs on es troben els advocats de patents és, naturalment, L'Oficina Europea de Patents (OEP), que ha preparat el terreny per a la introducció de patents de programari concedint gairebé 30,000 patents de programari -actuant clarament contra el seu mandat i desestimant la Convenció Europea de Patents de 1973.

Com que també es troben advocats de patents en molts ministeris per tot Europa i no volen anar de puntetes per l'OEP, molts polítics europeus intenten ara legitimitzar aquestes patents declarant-les «invencions implementades a ordinadors».

És per això que la directiva en qüestió s'anomena «patentabilitat d'invencions implementades a ordinadors."